Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939) [Fitxer informàtic]
2018
1 recurs electrònic
En aquest web us presentem la transcripció d'un dietari d'un gran interès històric. Es tracta del munt de pàgines que van escriure les bibliotecàries de la Biblioteca Popular de Manresa des dels seus inicis, el 1928, fins al 1939 (el dietari es va continuar escrivint fins als anys 90). Aleshores la sala de lectura estava ubicada a l'actual Institut Lluís de Peguera. El 1999 es va traslladar al seu actual emplaçament, el Casino. Totes les biblioteques havien d'escriure el seu dietari. El de Manresa és molt extens i detallat. Les bibliotecàries hi anotaven dades i impressions sobre tot allò relacionat amb el funcionament de la sala de lectura: el dia a dia del servei, les gestions que cal fer, la correspondència, l'assistència de lectors, el préstec, les temàtiques dels llibres més sol·licitats, les activitats, les guies de lectura que confeccionaven, la relació amb l'Institut i les altres escoles i la voluntat d'assessorar els infants i fer-los despertar l'interès per la lectura... En aquest web us oferim transcrit la major part del text, llevat dels comentaris de poc interès o de caràcter repetitiu. Hem respectat el redactat original dels textos, tret de la puntuació i l'accentuació, que hem corregit per facilitar-ne la lectura. Tmbé podem veure-hi reflectits fets com la proclamació de la República, les diverses eleccions que es van portar a terme, el 19 de juliol, la instal·lació d'un hospital militar a l'Institut, les alarmes aèries, el primer bombardeig franquista... Especialment impactant és la descripció dels dies previs a l'entrada de les tropes franquistes a la capital del Bages, el 24 de gener de 1939. El setembre, després de mesos de silenci, la veu de les bibliotecàries tornarà a aparèixer, però ara forçosament en castellà. En definitiva, el dietari ens aporta un coneixement interessantíssim de la vida manresana d'uns anys especialment significatius de la nostra història col·lectiva. Enregistrant el seu testimoniatge del dia a dia de la sala de lectura, les bibliotecàries, segurament sense ser-ne conscients, van acabar elaborant un document històric d'una gran rellevància. Unes bibliotecàries que es mereixen el nostre reconeixement per l'encomiable tasca de servei als lectors i a la societat, més enllà d'una vocació que les portà a obrir la biblioteca en condicions tremendament dures, però amb la voluntat d'un servei públic que estava per damunt d'aquestes dificultats.
